LA TECNOCIČNCIA PENSADA, LA TECNOCIČNCIA VISCUDA

Elena Espeitx

Cičncia i tecnologia com a activitats humanes

Es parla actualment a bastament de les relacions entre ciencia i societat, dels vincles entre tčcnica i cultura, de fractures entre tecnocičncia i societat... Aquesta separació entre ciencia, tecnologia, tecnocičncia i societat, és un recurs conceptual, que pot ser útil a efectes analítics, perň que no ens ha de fer oblidar que la cičncia, la tecnologia i la tecnocičncia són quelcom que la "societat" genera, no quelcom que li és alič. Naturalment hi pot haver -i n’hi ha- fractures, relacions o vincles entre individus, grups i institucions, dins d’una societat, per no entre una activitat social humana, genkrica, i la mateixa societat, com a ens abstracte, que en cap cas no és un subjecte capac de tenir relacions o establir vincles. Volem partir, doncs, de la premissa que ciencia i tecnologia són unes activitats humanes que els éssers humans fan en societat. Són, per tant, activitats socials humanes, corn la creació artistica, l’establiment de normes, l’intercanvi de béns i serveis o la creació de vincles de parentiu, entre altres.

Veure article en PDF

Referčncia completa: Espeitx, E. "La tecnocičncia pensada, la tecnocičncia viscuda". A: Revista d’Etnologia de Catalunya, 27 (2005), p. 54-71