El desenvolupament de les biotecnologies sempre ha anat acompanyat d’intensos debats i de confrontacions entre visions fortament oposades. Això ha succeït tant en el cas de les tècniques de clonació, com també en de les aplicacions agroalimentàries. És per aquest motiu que, un cop més, han tingut lloc a Catalunya un conjunt d’accions de protesta vinculades als denominats aliments transgènics, en aquest cas contra el projecte de decret de la Generalitat, pel qual es regula la coexistència entre la producció agrària genèticament modificada i la convencional, l’ecològica i la integrada. Aquestes darreres accions se sumen a tot conjunt de missatges i actuacions que venen tenint lloc des de fa aproximadament una dècada per part dels partidaris i els detractors d’aquestes aplicacions biotecnològiques, els quals abasten un gran ventall de procedències: empreses de biotecnologia, grups ecologistes, sindicats agraris, ONGs, científics i organitzacions de consumidors, entre d’altres.
La confrontació entre visions sobre la biotecnologia aplicada a l’agricultura ve donada per una profunda discrepància sobre els impactes que aquesta tecnologia implica. Si per als partidaris pot ser un instrument per a l’increment de la productivitat agrària o fins i tot de la sostenibilitat ambiental, per als detractors és bàsicament un mecanisme d’expansió d’uns models de producció ja hegemònics, que incrementen la dependència d’agricultors i productors vers a l’agroindústria, sense resoldre o empitjorant els problemes ambientals. Aquesta divergència en les formes d’entendre el paper de la biotecnologia no han estat gens resoltes per les aportacions dels estudis sobre els impactes biològics i socials de la biotecnologia. Contràriament, s’ha anat consolidant un conflicte en el qual uns discursos proclamen grans promeses (com ara el final de la fam al món) i grans necessitats (el seu caràcter imprescindible en un món on el creixement demogràfic obliga a augmentar la productivitat alimentària), i uns altres grans amenaces biològiques (perills per a la vida causats per impactes ecològics imprevistos i irreversibles) i grans riscs socials (la proletarització dels agricultors de països menys desenvolupats).
Deliberació impossible
Si considerem els esforços fets per partidaris i detractors, sembla que tants anys discussió pública i política haurien d’haver generat una oportunitat per a la clarificació i la formació de consens social, però no ha estat així. Realitzar una deliberació social profunda resta inviable en un debat presentat i interpretat com un conflicte entre interessos i visions del món (o si més no, subjecte fermament a aquelles), que anul·la altres vies de desenvolupament alternatives. És en part per això que la confrontació pública entre partidaris i detractors ha situat el desenvolupament de les aplicacions alimentàries de la biotecnologia a Catalunya i en el conjunt de la Unió Europea en una situació gairebé de punt mort: ni ha contribuït a fer desaparèixer de la producció agroalimentària aquelles aplicacions que ja s’empren i es comercialitzen, ni a trobar un marc per ampliar progressivament el nombre d’aplicacions autoritzades. Una situació, aquesta, a la qual no és aliena la baixa acceptació de la biotecnologia alimentària en les enquestes institucionals (particularment els eurobaròmetres) adreçades a traslladar ¾o a construir¾ el missatge de l’opinió pública.
El cert és que els resultat dels debats sobre biotecnologia aplicada a l’agricultura resulten bastant pobres i que ara per ara no sembla contribuir significativament a millorar el grau d’acord i l’acceptació de les de decisions preses al voltant de la qüestió. I mentre el Govern tramita el projecte de llei de coexistència, es manifesten les dificultats i el refús que el model de coexistència proposat genera en alguns sectors. Potser només nous esforços per generar un debat i una participació més àmplia en les noves regulacions, permetran tenir esperances de millorar el consens social. La discussió d’aquesta llei és una bona oportunitat per provar-ho.
Publicat a El Punt
26 de març de 2005
